Nou Ginesta 3. Llengua catalana i literatura

Des d'antic l'ésser humà ha tingut interès d'ex­pressar els esdeveniments que succeïen al seu entorn. Actualment el periodisme s'encarrega de buscar informació del que succeeix i difondre-la a través dels mitjans de comunicació. Gràcies a la premsa podem conèixer què passa tant al nostre voltant com en terres molt llunyanes. En un diari no tots els textos són iguals. [...]

Els diferents gèneres periodístics ens ajuden a entendre els fets que passen a la societat i a formar-nos el nostre parer. D'una banda, les entrevistes ens apropen a personatges d'interès i ens permeten saber què pensen sobre un cert tema o fer-nos una idea de la seva personalitat. De l'altra, els editorials, els articles d'opinió, les crítiques, etc. [...]

La ràdio i la televisió són els mitjans de comunicació de masses més ràpids a l'hora de transmetre informació, sobretot si els comparem amb la premsa escrita. La televisió ha experimentat un augment espectacular del nombre de cadenes, públiques i privades, que influeixen molt en la societat. Avui dia, però, premsa, ràdio i televisió troben en internet un canal de difusió que els permet arribar arreu on hi hagi un ordinador.

Antigament la literatura era un art efímer que es transmetia oralment. Gràcies a l'escriptura la literatura es va poder fixar fa molts segles, però no va ser fins a l'aparició de la impremta que es va poder difondre. Fins en aquell moment la gent coneixia la literatura gràcies als joglars i als trobadors. Ramon Llull va ser el primer escriptor en llengua catalana i l'obra que ens ha deixat és molt extensa.

Les cançons de gesta expliquen les gestes dels herois d'un poble. Estaven escrites en vers i els joglars les recitaven: d'aquesta manera la gent les recordava més bé. Moltes van ser prosificades i incorporades a les cròniques. Les quatre grans cròniques catalanes, escrites els segles XIII i XIV, en un temps molt pròxim als fets que nar­ren, són documents literaris de gran valor per conèixer la nostra història. [...]

Al segle XV, després de gairebé tres segles d'utilitzar el provençal, els nostres poetes abandonen aquesta tradició i escriuen els poemes en català. L'amor passa a ser per als poetes del segle XV un amor real i íntim que els inspira uns poemes bellíssims i apassionats. Ausiàs Marc n'és el màxim exponent. [...]

Durant les èpoques renaixentista, barroca i neoclàssica o il·lustrada, la literatura culta en la nostra llengua és pobra i escassa, molt lluny de l'esplendor del segle XV. Però la literatura popular, aliena als models, les modes i els interessos de la cultura oficial, continua ­expressant-se en la llengua pròpia. [...]

Rep el nom de Renaixença el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes iniciat a partir de la segona meitat del segle XIX. Aquest moviment rep la influència del Romanticisme, un moviment artístic que va revolucionar totes les arts i va potenciar, entre altres coses, la consciència nacional dels pobles: un interès per la història i la llengua pròpies. [...]

Des de la publicació de Tirant lo Blanc (1490), la producció narrativa en català havia estat gairebé inexistent. Per això els novel·listes catalans van haver de recuperar la confiança en la capacitat i les possibilitats expressives de la llengua pròpia. Narcís Oller culmina un procés de recuperació del gènere narratiu que s'havia iniciat amb la publicació de L'orfeneta de Menargues, una novel·la històrica d'Antoni de Bofarull, del 1862. [...]

Apèndix